martes, 23 de febrero de 2010
Taller diversitat
Autoanalisi
En el vídeo que varem veure en la sessió de diversitat la figura de l'home expressa la situació social d'un col·lectiu, "la comunitat negre", sobre la qual es descarreguen els sentiments de frustració, la responsabilitat d'una gran part dels mals socials i econòmics d'un altre col·lectiu, "la comunitat blanca".
El malestar de la "comunitat blanca" està basat en prejudicis racistes, actitud hostil envers les persones d'un grup pel simple fet de tenir un to de pell diferent perquè superficialment es pensa que tots els membres d'aquell col·lectiu tenen les mateixes qualitats negatives.
Contrast
En petits grups varem explicar que havíem entès i que ens havia transmès el vídeo. Tots els companys/es varem coincidir amb l'actitud racista i xenòfoba (odi, hostilitat, por a l'estranger) per part de la mare.
Tot i així, la part que va impactar més del vídeo va ser al final, quan l'home entra a casa seva i es veu el sostre ple de globus fet que vol donar a entendre que la reacció de la dona no ha estat un cas aïllat sinó que li passa freqüentment.
També, va impactar el gran esforç que fa l'home per agafar el globus a la nena i l'actitud tan hostil de la mare amb ell ja que, la dona té uns prejudicis tan arrelats que no pot admetre que no tots els membres d'un col·lectiu tenen les mateixes característiques.
Reedescripció
Actualment, ens trobem en una societat vertiginosament canviant i multicultural on han de conviure diferents cultures.
Tots els grups socials acostumen a tindre la creença d'estar en possessió de la millor cultura, etnocentrisme, i es creen prejudicis envers les persones d'altres col·lectius pel simple fet de pertànyer-hi ja que, es creen uns prejudicis i es pensa que tots els membres d'un mateix col·lectiu ho compleixen.
Els prejudicis són innats? No, s'aprenen dels comentaris informals que sovint s'estenen en les famílies, al carrer o en els mitjans de comunicació. També, es generen amb més facilitat en moments de tensió o competitivitat, ja sigui real o imaginada.
En gairebé totes les societats hi ha alguna minoria que, desafortunadament, juga aquest rol i al nostre país la comunitat gitana, entre altres minories ètniques, continua sent considerada com un dels col·lectius responsables dels mals socials i econòmics de la nostra societat.
Quin paper juga l'educació en tot això? Afortunadament, els prejudicis es poden prevenir i reeducar. Des de l'escola cal educar des de l'interculturalitat, no s'ha de deixar que les cultures convisquin lliurement perquè la societat no les tracta per igual, s'ha de prevenir i educar des de la diferència i per l'enriquiment mutu de les cultures coexistents.
El malestar de la "comunitat blanca" està basat en prejudicis racistes, actitud hostil envers les persones d'un grup pel simple fet de tenir un to de pell diferent perquè superficialment es pensa que tots els membres d'aquell col·lectiu tenen les mateixes qualitats negatives.
Contrast
En petits grups varem explicar que havíem entès i que ens havia transmès el vídeo. Tots els companys/es varem coincidir amb l'actitud racista i xenòfoba (odi, hostilitat, por a l'estranger) per part de la mare.
Tot i així, la part que va impactar més del vídeo va ser al final, quan l'home entra a casa seva i es veu el sostre ple de globus fet que vol donar a entendre que la reacció de la dona no ha estat un cas aïllat sinó que li passa freqüentment.
També, va impactar el gran esforç que fa l'home per agafar el globus a la nena i l'actitud tan hostil de la mare amb ell ja que, la dona té uns prejudicis tan arrelats que no pot admetre que no tots els membres d'un col·lectiu tenen les mateixes característiques.
Reedescripció
Actualment, ens trobem en una societat vertiginosament canviant i multicultural on han de conviure diferents cultures.
Tots els grups socials acostumen a tindre la creença d'estar en possessió de la millor cultura, etnocentrisme, i es creen prejudicis envers les persones d'altres col·lectius pel simple fet de pertànyer-hi ja que, es creen uns prejudicis i es pensa que tots els membres d'un mateix col·lectiu ho compleixen.
Els prejudicis són innats? No, s'aprenen dels comentaris informals que sovint s'estenen en les famílies, al carrer o en els mitjans de comunicació. També, es generen amb més facilitat en moments de tensió o competitivitat, ja sigui real o imaginada.
En gairebé totes les societats hi ha alguna minoria que, desafortunadament, juga aquest rol i al nostre país la comunitat gitana, entre altres minories ètniques, continua sent considerada com un dels col·lectius responsables dels mals socials i econòmics de la nostra societat.
Quin paper juga l'educació en tot això? Afortunadament, els prejudicis es poden prevenir i reeducar. Des de l'escola cal educar des de l'interculturalitat, no s'ha de deixar que les cultures convisquin lliurement perquè la societat no les tracta per igual, s'ha de prevenir i educar des de la diferència i per l'enriquiment mutu de les cultures coexistents.
lunes, 22 de febrero de 2010
Seminari.3a Sessió: Anàlisi de la programació
Justificació de la UP
La UP és motivadora ja que parteix d'una situació real que s'intenta donar resposta al llarg de la unitat "Quin recorregut fa l'aire pel nostre cos i quins òrgans ho fan possible?"
Significativa, te en compte l'estructura cognitiva prèvia de l'alumne que es relaciona amb la nova informació, entenent estructura cognitiva com les idees que un individu posseeix en un determinat camp de coneixement així com l'organització (aprenentatge significatiu d'Ausubel).
Globalitzada, presenta els aprenentatges ressaltant les seves relacions amb altres àrees coml'àrea de llengua, l'àrea d'educació física i l'àrea d'educació visual i plàstica.
Contribució de la UP a l'assoliment de les CB
La UP és competencial i es treballen les CB següents:
- Comunicativa lingüística: aquesta competència es treballa durant tota la programació ja sigui interpretant i comprenent missatges escrits o orals (tríptic, textos explicatius, explicacions del professor) o fent ús de la llengua per expressar un missatge de forma adequada (exposició oral, redacció d'un text explicatiu, redacció d'un text argumentatiu).
- Artística i cultural: l'alumnat a de posar de manifest alguns recursos de l'expressió artística (iniciativa, imaginació i creativitat) per elaborar en grups un mural sobre l'aparell respiratori.
- Tractament de la informació i audiovisual: A través del Tríptic "jo prefereixo la salut per això no fumo" i d'un text explicatiu "Problemes a l'aparell respiratori i consells per tenir cura" es treballa la capacitat de l'alumne per buscar, obtenir, processar i comunicar informació.
- Aprendre a aprendre: durant la unitat es treballen estratègies i tècniques d'estudi com el resum, el mural, l'exposició oral i l'autoavaluació, repetint la mateixa activitat a l'inici i al final de la UP.
- Autonomia i iniciativa personal: responsabilitat, perseverança, creativitat, autocrítica són habilitats relacionades amb aquesta competència que es treballen al llarg de la unitat.
- Social i ciutadana: entre les habilitats d'aquesta competència es treballen el coneixers a un mateix, comunicar-se en diferents contextos, escoltar idees pròpies i alienes i valorar els interessos individuals com grupals.
Contribució de la UP a l'assoliment de les Competències de l'àrea
L'àrea que es treballa directament és la de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural. Les competències pròpies de l'àrea que es treballen durant la UP són:
- Utilitzar críticament fonts d'informació.
- Utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions relacionades amb la conservació de la salut.
- Valorar la democràcia com a forma de convivència.
- Participar en la vida col·lectiva de la classe.
- Organitzar la informació i practicar tècniques d'estudi.
Objectius
Els objectius proposats estan fonamentats en els objectius generals de l'etapa i específics de l'àrea. També, estan ben formulats, s'adeqüen a les possibilitats de l'alumnat i són fàcilment graduables als diferents ritmes d'aprenentatge.
Continguts
La selecció dels continguts és fonamental per assolir els objectius proposats. S'inclouen aspectes procedimentals basats en l'experimentació, també s'ha tingut en compte els continguts actitudinals i conceptuals. Alhora, els continguts són significatius, es relacionen amb experiències de la vida diària dels alumnes i s'adeqüen al curs corresponent i es poden adaptar fàcilment al nivell maduratiu en eque es troben els alumnes.
Situacions i estratègies d'ensenyament - aprenentatge
Les activitats són adequades per assolir els objectius proposats i faciliten l'aprenentatge dels continguts. Alhora, es parteix d'un interrogant significatiu per l'alumnat.
Pel que fa al tipus d'activitats proposades als infants, val a dir que, segons Bloom, el que es pretén que aprenguin els alumnes es pot organitzar segons una jerarquia de nivells cognitius, partint del més simple al més complex.
D'acor amb la taxonomia de Bloom, les activitats d'ensenyament - aprenentatge es poden classificar en quatre fases, les quals representen els principis del Model Constructivista d'ensenyament - aprenentatge.
La UP és motivadora ja que parteix d'una situació real que s'intenta donar resposta al llarg de la unitat "Quin recorregut fa l'aire pel nostre cos i quins òrgans ho fan possible?"
Significativa, te en compte l'estructura cognitiva prèvia de l'alumne que es relaciona amb la nova informació, entenent estructura cognitiva com les idees que un individu posseeix en un determinat camp de coneixement així com l'organització (aprenentatge significatiu d'Ausubel).
Globalitzada, presenta els aprenentatges ressaltant les seves relacions amb altres àrees coml'àrea de llengua, l'àrea d'educació física i l'àrea d'educació visual i plàstica.
Contribució de la UP a l'assoliment de les CB
La UP és competencial i es treballen les CB següents:
- Comunicativa lingüística: aquesta competència es treballa durant tota la programació ja sigui interpretant i comprenent missatges escrits o orals (tríptic, textos explicatius, explicacions del professor) o fent ús de la llengua per expressar un missatge de forma adequada (exposició oral, redacció d'un text explicatiu, redacció d'un text argumentatiu).
- Artística i cultural: l'alumnat a de posar de manifest alguns recursos de l'expressió artística (iniciativa, imaginació i creativitat) per elaborar en grups un mural sobre l'aparell respiratori.
- Tractament de la informació i audiovisual: A través del Tríptic "jo prefereixo la salut per això no fumo" i d'un text explicatiu "Problemes a l'aparell respiratori i consells per tenir cura" es treballa la capacitat de l'alumne per buscar, obtenir, processar i comunicar informació.
- Aprendre a aprendre: durant la unitat es treballen estratègies i tècniques d'estudi com el resum, el mural, l'exposició oral i l'autoavaluació, repetint la mateixa activitat a l'inici i al final de la UP.
- Autonomia i iniciativa personal: responsabilitat, perseverança, creativitat, autocrítica són habilitats relacionades amb aquesta competència que es treballen al llarg de la unitat.
- Social i ciutadana: entre les habilitats d'aquesta competència es treballen el coneixers a un mateix, comunicar-se en diferents contextos, escoltar idees pròpies i alienes i valorar els interessos individuals com grupals.
Contribució de la UP a l'assoliment de les Competències de l'àrea
L'àrea que es treballa directament és la de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural. Les competències pròpies de l'àrea que es treballen durant la UP són:
- Utilitzar críticament fonts d'informació.
- Utilitzar el coneixement científic per comprendre situacions relacionades amb la conservació de la salut.
- Valorar la democràcia com a forma de convivència.
- Participar en la vida col·lectiva de la classe.
- Organitzar la informació i practicar tècniques d'estudi.
Objectius
Els objectius proposats estan fonamentats en els objectius generals de l'etapa i específics de l'àrea. També, estan ben formulats, s'adeqüen a les possibilitats de l'alumnat i són fàcilment graduables als diferents ritmes d'aprenentatge.
Continguts
La selecció dels continguts és fonamental per assolir els objectius proposats. S'inclouen aspectes procedimentals basats en l'experimentació, també s'ha tingut en compte els continguts actitudinals i conceptuals. Alhora, els continguts són significatius, es relacionen amb experiències de la vida diària dels alumnes i s'adeqüen al curs corresponent i es poden adaptar fàcilment al nivell maduratiu en eque es troben els alumnes.
Situacions i estratègies d'ensenyament - aprenentatge
Les activitats són adequades per assolir els objectius proposats i faciliten l'aprenentatge dels continguts. Alhora, es parteix d'un interrogant significatiu per l'alumnat.
Pel que fa al tipus d'activitats proposades als infants, val a dir que, segons Bloom, el que es pretén que aprenguin els alumnes es pot organitzar segons una jerarquia de nivells cognitius, partint del més simple al més complex.
D'acor amb la taxonomia de Bloom, les activitats d'ensenyament - aprenentatge es poden classificar en quatre fases, les quals representen els principis del Model Constructivista d'ensenyament - aprenentatge.
Fase d'exploració: parteix de situacions reals en les quals es representin els continguts que es volen ensenyar perquè els alumnes sàpiguen quin serà l'objecte d'estudi i per conèixer quins son els seus coneixements previs.
Fase d'introducció: es plantegen situacions progressivament més abstractes que faciliten la construcció del coneixement per part de l'alumne.
Fase d'estructuració: en la ques es rpocura la sistematització i estructuració dels nous aprenentatges.
Fase d'aplicació: aplicació dels coneixements a situacions més complexes per saber fer servir els nous aprenentatges i per reconèixer les seves utilitats a la vida quotidiana.
A la graella de la unitat de programació es te en compte les fasses però no s'estructures les activitats seguint la taxonomia de Bloom.
Gestió d'aula
Durant la UP és plantegen diferents formes d'organització social les quals es nombren en l'apartat de situacions d'ensenyament - aprenentatge. També, es té en compte els recursos necessaris pels alumnes i pel docent i es proposen activitats de reforç i de recerca pels diferents ritmes d'aprenentage que hi pugui haver en la classe.
Tot i així, caldria incloure un apartat que indiques el temps que s'ha de dedicar a cada acivitat ja que, només es te en compte el nombre de sessions per a tota la unitat de programació. També penso que s'hauria de millorar l'apartat d'atenció a la diversitat concretant quines activitats seran adaptades i com es farà (multinivells, gradació d'objectius, gradació de continguts...)
Recursos didàctics
S'utilitzen diferents recursos didàctics (materials manipulatius, fitxes, visuals...) per facilitar l'assoliment dels objectius. A més, es fa una diferenciació dels recursos depenent de qui l'utilitzi, professorat o alumnes. Tot i així, trobo que caldria concretar-ho més dient en quina activitat s'utilitzarà cada recurs i el nombre d'unitats que es necessitaran.
Criteris d'avaluació
Cadascun dels objectius de la unitat són observables i avaluables per un criteri d'avaluació, els quals són fàcilment graduables i adaptables als objectius que cada alumne a d'aconseguir.
Activitats d'avaluació
L'avaluació constitueix una eina imprescindible per la tasca docent. En la programació es diferencien 2 moments: avaluació continuada i avaluació final. Tot i que, s'han tingut en compte 3 moments: a l'inici (iniciació), durant (avaluació continuada) i en finalitzar (avaluació final). Per tant, aquest aspecte no queda prou clar i cal millorar-ho.
Per tant, s'avaluarà als alumnes a l'inici (avaluació inicial). Durant el procés d'aprenentatge i tindrà com objectiu analitzar l'evolució de cadascun dels alumnes per tal de proporcionar-los l'ajut pedagògic adient a cada moemnt (avaluació formativa). En finalitzar cada unitat didàctica per tal de comprovar el grau d'èxit o fracàs del procés educatiu en l'acompliment dels objectius (avaluació sumativa).
Per tant, s'avaluarà als alumnes a partir de l'observació directa o recollida de les feines d'avaluació que van fent al llarg de cada unitat didàctica. Els ítems observables, són adequats per a cada objectiu.
Temporalització
El nombre de sessions que a de durar la UP és adequat al nombre d'objectius que s'han dàssolir i els continguts que s'han de donar. En contra, no s'esecifica el temps de durada de les activitats densenyament - aprenentatge, tot i que només sigui orientatiu s'hauria d'indicar.
Refleció de la pràctica
Fase d'introducció: es plantegen situacions progressivament més abstractes que faciliten la construcció del coneixement per part de l'alumne.
Fase d'estructuració: en la ques es rpocura la sistematització i estructuració dels nous aprenentatges.
Fase d'aplicació: aplicació dels coneixements a situacions més complexes per saber fer servir els nous aprenentatges i per reconèixer les seves utilitats a la vida quotidiana.
A la graella de la unitat de programació es te en compte les fasses però no s'estructures les activitats seguint la taxonomia de Bloom.
Gestió d'aula
Durant la UP és plantegen diferents formes d'organització social les quals es nombren en l'apartat de situacions d'ensenyament - aprenentatge. També, es té en compte els recursos necessaris pels alumnes i pel docent i es proposen activitats de reforç i de recerca pels diferents ritmes d'aprenentage que hi pugui haver en la classe.
Tot i així, caldria incloure un apartat que indiques el temps que s'ha de dedicar a cada acivitat ja que, només es te en compte el nombre de sessions per a tota la unitat de programació. També penso que s'hauria de millorar l'apartat d'atenció a la diversitat concretant quines activitats seran adaptades i com es farà (multinivells, gradació d'objectius, gradació de continguts...)
Recursos didàctics
S'utilitzen diferents recursos didàctics (materials manipulatius, fitxes, visuals...) per facilitar l'assoliment dels objectius. A més, es fa una diferenciació dels recursos depenent de qui l'utilitzi, professorat o alumnes. Tot i així, trobo que caldria concretar-ho més dient en quina activitat s'utilitzarà cada recurs i el nombre d'unitats que es necessitaran.
Criteris d'avaluació
Cadascun dels objectius de la unitat són observables i avaluables per un criteri d'avaluació, els quals són fàcilment graduables i adaptables als objectius que cada alumne a d'aconseguir.
Activitats d'avaluació
L'avaluació constitueix una eina imprescindible per la tasca docent. En la programació es diferencien 2 moments: avaluació continuada i avaluació final. Tot i que, s'han tingut en compte 3 moments: a l'inici (iniciació), durant (avaluació continuada) i en finalitzar (avaluació final). Per tant, aquest aspecte no queda prou clar i cal millorar-ho.
Per tant, s'avaluarà als alumnes a l'inici (avaluació inicial). Durant el procés d'aprenentatge i tindrà com objectiu analitzar l'evolució de cadascun dels alumnes per tal de proporcionar-los l'ajut pedagògic adient a cada moemnt (avaluació formativa). En finalitzar cada unitat didàctica per tal de comprovar el grau d'èxit o fracàs del procés educatiu en l'acompliment dels objectius (avaluació sumativa).
Per tant, s'avaluarà als alumnes a partir de l'observació directa o recollida de les feines d'avaluació que van fent al llarg de cada unitat didàctica. Els ítems observables, són adequats per a cada objectiu.
Temporalització
El nombre de sessions que a de durar la UP és adequat al nombre d'objectius que s'han dàssolir i els continguts que s'han de donar. En contra, no s'esecifica el temps de durada de les activitats densenyament - aprenentatge, tot i que només sigui orientatiu s'hauria d'indicar.
Refleció de la pràctica
Aquest apartat és de gran importància però no consta en la graella de la programació. Cal dir que, s'ha tingut en compte al finalitzar la unitat el grau d'assoliment dels objectius mitjançant co indicador l'avaluació sumativa. Però, no es proposen propostes de millora per a la unitat.
Es l'apardtat en la meva unitat de programació que requereix un canvi més urgent.
Es l'apardtat en la meva unitat de programació que requereix un canvi més urgent.
domingo, 21 de febrero de 2010
domingo, 14 de febrero de 2010
Taller: tutoria i relacions amb les families i serveis externs
En l'article "Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten" de Manuel Segura, ens explica, segons el seu punt de vista, les principals mancances que presenten les noves generacions que són: la falta de valors i d'estratègies per a la resolució de conflictes ja que solen utilitzar "la llei del més fort" per solucionar els problemes. També, l'autor presenta un mètode propi utilitzat per ell mateix com a docent en diversos contextos educatius (reformatoris, escoles i universitats) i obtenint en tots els casos grans resultats.
Segons l'article, en primer lloc, el que han de fer els educadors és ensenyar a pensar. Això implica que els nostres alumnes diagnostiquin el problema, pensin en alternatives possibles per solucionar-lo i en les conseqüències que comporta la tria d'una o d'una altra solució. Aquest primer esglaó que han de pujar els nostres alumnes, segons l'autor, és el més fàcil d'assolir ja que ho poden aprendre de forma lúdica mitjançant jocs de rols, dinàmiques...
El segon esglaó que els nens/es han de pujar és més difícil que l'anterior.
Els professors/es ens trobem amb un nou oleatge d'alumnes els quals acostumen a ser fills únics amb pare i mare treballadors els quals passen poc temps a casa i l'estona que tenen pel seu fill/a volen que l'infant sigui "feliç" donant-li i/o permetent-li tot allò que els demana i ho justifiquen dient que la vida per si sola ja és prou dura. Aquest esgraó és més dificil de superar perquè els alumnes han d'aprendre a distingir les emocions, però molts d'ells encara les han de viure per poder coneixe-les, com pot ser el sentiment a la fustració, el companyerisme... Després, han d'aprendre a autocontrolar les emocions.
El tercer i últim graó, consisteix en ensenyar a conviure educant en valors com la justicia, responsabilitat, amistat, bondat... Aquest període encara és més difícil d'assolir que els anteriors perquè vivim en una societat basada en l'individualisme i el bé propi. Em d'ensenyar als alumnes que les persones que interfereixen per aconseguir els objectiu no són enemics.
Ensenyar a dialogar no és un procés senzill cal passar per una sèrie de períodes que són: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se en el lloc de l'altre. Des del meu punt de vista, coincideixo amb l'autor quan parla de que la societat potencia l'individualisme i com a conseqüència tenim una societat conformista i egocèntrica on es prioritza el bé propi i només reacciona si quelcom interfereix en els seus objectius. L'educació és l'antídot per guarir la societat actual però, aquest fàrmac triga el seu temps en fer efecte, ja que, com és diu en l'article, la moral no es pot imposar sinó que s'arriba a ella a partir de vivències i és aquí on entra el paper dels educadors ja que on millor que l'escola perquè es donin aquestes vivències.
Segons l'article, en primer lloc, el que han de fer els educadors és ensenyar a pensar. Això implica que els nostres alumnes diagnostiquin el problema, pensin en alternatives possibles per solucionar-lo i en les conseqüències que comporta la tria d'una o d'una altra solució. Aquest primer esglaó que han de pujar els nostres alumnes, segons l'autor, és el més fàcil d'assolir ja que ho poden aprendre de forma lúdica mitjançant jocs de rols, dinàmiques...
El segon esglaó que els nens/es han de pujar és més difícil que l'anterior.
Els professors/es ens trobem amb un nou oleatge d'alumnes els quals acostumen a ser fills únics amb pare i mare treballadors els quals passen poc temps a casa i l'estona que tenen pel seu fill/a volen que l'infant sigui "feliç" donant-li i/o permetent-li tot allò que els demana i ho justifiquen dient que la vida per si sola ja és prou dura. Aquest esgraó és més dificil de superar perquè els alumnes han d'aprendre a distingir les emocions, però molts d'ells encara les han de viure per poder coneixe-les, com pot ser el sentiment a la fustració, el companyerisme... Després, han d'aprendre a autocontrolar les emocions.
El tercer i últim graó, consisteix en ensenyar a conviure educant en valors com la justicia, responsabilitat, amistat, bondat... Aquest període encara és més difícil d'assolir que els anteriors perquè vivim en una societat basada en l'individualisme i el bé propi. Em d'ensenyar als alumnes que les persones que interfereixen per aconseguir els objectiu no són enemics.
Ensenyar a dialogar no és un procés senzill cal passar per una sèrie de períodes que són: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se en el lloc de l'altre. Des del meu punt de vista, coincideixo amb l'autor quan parla de que la societat potencia l'individualisme i com a conseqüència tenim una societat conformista i egocèntrica on es prioritza el bé propi i només reacciona si quelcom interfereix en els seus objectius. L'educació és l'antídot per guarir la societat actual però, aquest fàrmac triga el seu temps en fer efecte, ja que, com és diu en l'article, la moral no es pot imposar sinó que s'arriba a ella a partir de vivències i és aquí on entra el paper dels educadors ja que on millor que l'escola perquè es donin aquestes vivències.
lunes, 8 de febrero de 2010
Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu
Descripció d'un cas
Després d'acabar les classes del matí la Sra. Montserrat, coordinadora del menjador, s'espera al passadís per parlar amb l'equip directiu sobre la Sra. Isabel, mare d'un dels alumnes que es queda al servei de menjador.
Es sapigut per tots els docents del centre que la Sra. Isabel està descontenta amb el servei abans esmentat perquè obliguen al seu fill, en Joaquim, a menjar un aliment que no li agrada i a casa li "perdonen" ja que després, segons el punt de vista de la mare, el seu fill es troba malament, la qual cosa no coincideix amb la visió de les monitores. També, es queixa de les normes de funcionament del servei, no està d'acord amb que l'últim nen/a en acabar de dinar sigui l'encarregat de netejar les taules del seu curs ja que, d'aquesta manera, acostumen a ser sempre els mateixos. Tot això, fa que la Sra. Isabel discuteixi sovint amb el seu fill perquè el nen no vol quedar-se a dinar al col·legit.
En una ocasió anterior, la mare d'en Joaquim va vindre alterada a l'escola, va escridassar a la coordinadora i va fer ús d'un vocabulari despectiu. Des de direcció es va acordar que si no portava cap justificant del metge on es corrobores que el seu fill no tolerava aquell aliment el nen l'hauria de menjar.
La Sra. Montserrat explica a l'equip directiu que quan s'han acabat les classes del matí la Sra. Isabel li ha donat una nota escrita pel psicòleg de la familia on es recomana que en Joaquim no mengi aquell aliment. Posteriorment, s'ha llegit la nota amb més deteniment i s'ha fixat que és una fotocopia de l'original i s'aprecia, per la forma tan sobtada d'acabar l'explicació, que el text està incomplert. La coordinadora del menjador té la sospita que el contingut de la nota ha estat alterat per la mare.
Autoanàlisi
Deixar refredar el conflicte donant com a vàlida la nota que ha portat la Sra. Isabel fins que es parli amb les parts implicades.
Analitzar els interesos i necessitats mitjançant una entrevista personal amb cadascuna de les parts implicades en el conflicte i per separat.
Arribar a unes propostes de millora.
Contrast amb estratègies de companys i altres fonts teòriques
El que es fa evident en un conflicte no és més que una petita part del que realment hi ha en realitat, això s'acostuma a representar amb el que s'anomena piràmide de Maslow o "iceberg del conflicte" (veure imatge adjunta).
Segons A.Maslow, en un conflicte les posicions son el que sol aparèixer, els interessos poden quedar amagats i les necessitats o valors son difícils de descobrir fins i tot pel mateix que les està defensant.
És important tenir en compte els elemnents que formen el conflicte per que no es poden gestionar de la mateixa manera.
Les posicions poden variar però moltes vegades son poc flexibles. En canvi els interessos donen molt més joc, ja que, poden ser més compatibles del que les parts pensen. En canvi, les necessitats i els valors no son negociables però és fonamental entendre quins valors hi poden haver al darrere de determinats interessos per que ens pot ajudar a gestionar el conflicte.
Durant la sessió de gestió de conflictes els companys/es varen proposar estratègies diverses per facilitar la resolució del conflicte com per exemple:
Després d'acabar les classes del matí la Sra. Montserrat, coordinadora del menjador, s'espera al passadís per parlar amb l'equip directiu sobre la Sra. Isabel, mare d'un dels alumnes que es queda al servei de menjador.
Es sapigut per tots els docents del centre que la Sra. Isabel està descontenta amb el servei abans esmentat perquè obliguen al seu fill, en Joaquim, a menjar un aliment que no li agrada i a casa li "perdonen" ja que després, segons el punt de vista de la mare, el seu fill es troba malament, la qual cosa no coincideix amb la visió de les monitores. També, es queixa de les normes de funcionament del servei, no està d'acord amb que l'últim nen/a en acabar de dinar sigui l'encarregat de netejar les taules del seu curs ja que, d'aquesta manera, acostumen a ser sempre els mateixos. Tot això, fa que la Sra. Isabel discuteixi sovint amb el seu fill perquè el nen no vol quedar-se a dinar al col·legit.
En una ocasió anterior, la mare d'en Joaquim va vindre alterada a l'escola, va escridassar a la coordinadora i va fer ús d'un vocabulari despectiu. Des de direcció es va acordar que si no portava cap justificant del metge on es corrobores que el seu fill no tolerava aquell aliment el nen l'hauria de menjar.
La Sra. Montserrat explica a l'equip directiu que quan s'han acabat les classes del matí la Sra. Isabel li ha donat una nota escrita pel psicòleg de la familia on es recomana que en Joaquim no mengi aquell aliment. Posteriorment, s'ha llegit la nota amb més deteniment i s'ha fixat que és una fotocopia de l'original i s'aprecia, per la forma tan sobtada d'acabar l'explicació, que el text està incomplert. La coordinadora del menjador té la sospita que el contingut de la nota ha estat alterat per la mare.
Autoanàlisi
Deixar refredar el conflicte donant com a vàlida la nota que ha portat la Sra. Isabel fins que es parli amb les parts implicades.
Analitzar els interesos i necessitats mitjançant una entrevista personal amb cadascuna de les parts implicades en el conflicte i per separat.
Arribar a unes propostes de millora.
Contrast amb estratègies de companys i altres fonts teòriques
El que es fa evident en un conflicte no és més que una petita part del que realment hi ha en realitat, això s'acostuma a representar amb el que s'anomena piràmide de Maslow o "iceberg del conflicte" (veure imatge adjunta).
Segons A.Maslow, en un conflicte les posicions son el que sol aparèixer, els interessos poden quedar amagats i les necessitats o valors son difícils de descobrir fins i tot pel mateix que les està defensant.
És important tenir en compte els elemnents que formen el conflicte per que no es poden gestionar de la mateixa manera.
Les posicions poden variar però moltes vegades son poc flexibles. En canvi els interessos donen molt més joc, ja que, poden ser més compatibles del que les parts pensen. En canvi, les necessitats i els valors no son negociables però és fonamental entendre quins valors hi poden haver al darrere de determinats interessos per que ens pot ajudar a gestionar el conflicte.
Durant la sessió de gestió de conflictes els companys/es varen proposar estratègies diverses per facilitar la resolució del conflicte com per exemple:
- Utilitzar la capacitat negociadora per a gestionar el conflicte i veure si el nostre punt de partida és el correcte.
- Ser respectuosos amb les parts i fins i tot donar-li un punt de raó per a crear un bon clima encara que a vegades aquesta sigui questionable.
- Afavorir l'escolata entre les parts implicades buscan un bon lloc per poder parlar.
- Millorar la relació entre les parts implicades tractant que siguin elles, dintre del possible, les que proposin les seves pròpies solucions.
- Arribar a uns acords.
Redesripció de la proposta definitiva
- Deixar refredar el conflicte.
- Parlar, per separat, amb les parts implicades per analitzar els interesos i necessitats de cada part.
- Utilitzar la capacitat negociadora per a gestionar el conflicte.
- Ser respectuosos amb les parts.
- Realitzar una entrevista amb les dues parts implicades alhora.
- Fer de mediador/a.
- Afavorir l'escolta i el respecte mutu buscant un lloc idoni per conversar i dirigint-se a les parts amb educació en tot moment.
- Definir de què estan parlant.
- Explicar les normes i les raons de les normes preestablertes del menjador.
- Millorar la relació entre les parts implicades tractant que siguin elles, dintre del possible, les que proposin les seves propies solucions.
- Arribar a uns acords proposant situacions noves, es pot utilitzar l'estratègia de pluja d'idees.
- Pactar estratègies per aconseguir-ho i com es posarà a la pràctica.
- Avaluar s'hi s'ha arribat als acords establerts tornant a repetir l'entrevista personal amb les dues parts més endavant.
domingo, 7 de febrero de 2010
Taller DA i RC
TÍTOL DE L'ACTIVITAT: activitat "El renta - cotxes"
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
- Promoure el treball en equip.
- Fomentar la cohesió en el grup.
CONTINGUTS:
- Técnica de dinàmica de grup per afavorir la cohesió grupal, a través del contacte físic, afavorint un ambient distens i evitant actituds violentes, i el treball en equip.
DIMENSIÓ DEL GRUP:
De 5 a 30 persones de totes les edats.
ESPAI:
Es necessari espais amplis on els alumnes es puguin moure lliurement.
DURADA:
10 minuts aproximadament, tot i que es pot repetir l'activiatt varies vegades.
MATERIAL:
No es requereix cap tipus de material.
DISPOSICIÓ INICIAL:
Es distribuiran en petits grups, de cinc a set membres, i formaran dues files paral·leles amb els integrants del grup.
DESCRIPCIÓ:
Cada grup disposa d'un minut per repartir-se les funcions d'una màquina de rentat de cotxes. Les funcions són les següents: ensabonador, escombretes, aigua i secat. També, han de consensuar quin nen/a farà el paper de "cotxe" i passa pel túnel de rentat. Els demés intenten netejar-lo complint amb la funció assignada.
POSSADA EN COMÚ:
Al finalitzar l'activitat deixarem un temps perquè cada grup analitzi com ha anat l'exercici i unifiqui criteris amb els seus membres. Després, escullen un portaveu perquè exposi les seves reflexions en gran grup. Per últim, tots els alumnes arriben a una reflexió conjunta.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
