En l'article "Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten" de Manuel Segura, ens explica, segons el seu punt de vista, les principals mancances que presenten les noves generacions que són: la falta de valors i d'estratègies per a la resolució de conflictes ja que solen utilitzar "la llei del més fort" per solucionar els problemes. També, l'autor presenta un mètode propi utilitzat per ell mateix com a docent en diversos contextos educatius (reformatoris, escoles i universitats) i obtenint en tots els casos grans resultats.
Segons l'article, en primer lloc, el que han de fer els educadors és ensenyar a pensar. Això implica que els nostres alumnes diagnostiquin el problema, pensin en alternatives possibles per solucionar-lo i en les conseqüències que comporta la tria d'una o d'una altra solució. Aquest primer esglaó que han de pujar els nostres alumnes, segons l'autor, és el més fàcil d'assolir ja que ho poden aprendre de forma lúdica mitjançant jocs de rols, dinàmiques...
El segon esglaó que els nens/es han de pujar és més difícil que l'anterior.
Els professors/es ens trobem amb un nou oleatge d'alumnes els quals acostumen a ser fills únics amb pare i mare treballadors els quals passen poc temps a casa i l'estona que tenen pel seu fill/a volen que l'infant sigui "feliç" donant-li i/o permetent-li tot allò que els demana i ho justifiquen dient que la vida per si sola ja és prou dura. Aquest esgraó és més dificil de superar perquè els alumnes han d'aprendre a distingir les emocions, però molts d'ells encara les han de viure per poder coneixe-les, com pot ser el sentiment a la fustració, el companyerisme... Després, han d'aprendre a autocontrolar les emocions.
El tercer i últim graó, consisteix en ensenyar a conviure educant en valors com la justicia, responsabilitat, amistat, bondat... Aquest període encara és més difícil d'assolir que els anteriors perquè vivim en una societat basada en l'individualisme i el bé propi. Em d'ensenyar als alumnes que les persones que interfereixen per aconseguir els objectiu no són enemics.
Ensenyar a dialogar no és un procés senzill cal passar per una sèrie de períodes que són: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se en el lloc de l'altre. Des del meu punt de vista, coincideixo amb l'autor quan parla de que la societat potencia l'individualisme i com a conseqüència tenim una societat conformista i egocèntrica on es prioritza el bé propi i només reacciona si quelcom interfereix en els seus objectius. L'educació és l'antídot per guarir la societat actual però, aquest fàrmac triga el seu temps en fer efecte, ja que, com és diu en l'article, la moral no es pot imposar sinó que s'arriba a ella a partir de vivències i és aquí on entra el paper dels educadors ja que on millor que l'escola perquè es donin aquestes vivències.
Segons l'article, en primer lloc, el que han de fer els educadors és ensenyar a pensar. Això implica que els nostres alumnes diagnostiquin el problema, pensin en alternatives possibles per solucionar-lo i en les conseqüències que comporta la tria d'una o d'una altra solució. Aquest primer esglaó que han de pujar els nostres alumnes, segons l'autor, és el més fàcil d'assolir ja que ho poden aprendre de forma lúdica mitjançant jocs de rols, dinàmiques...
El segon esglaó que els nens/es han de pujar és més difícil que l'anterior.
Els professors/es ens trobem amb un nou oleatge d'alumnes els quals acostumen a ser fills únics amb pare i mare treballadors els quals passen poc temps a casa i l'estona que tenen pel seu fill/a volen que l'infant sigui "feliç" donant-li i/o permetent-li tot allò que els demana i ho justifiquen dient que la vida per si sola ja és prou dura. Aquest esgraó és més dificil de superar perquè els alumnes han d'aprendre a distingir les emocions, però molts d'ells encara les han de viure per poder coneixe-les, com pot ser el sentiment a la fustració, el companyerisme... Després, han d'aprendre a autocontrolar les emocions.
El tercer i últim graó, consisteix en ensenyar a conviure educant en valors com la justicia, responsabilitat, amistat, bondat... Aquest període encara és més difícil d'assolir que els anteriors perquè vivim en una societat basada en l'individualisme i el bé propi. Em d'ensenyar als alumnes que les persones que interfereixen per aconseguir els objectiu no són enemics.
Ensenyar a dialogar no és un procés senzill cal passar per una sèrie de períodes que són: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se en el lloc de l'altre. Des del meu punt de vista, coincideixo amb l'autor quan parla de que la societat potencia l'individualisme i com a conseqüència tenim una societat conformista i egocèntrica on es prioritza el bé propi i només reacciona si quelcom interfereix en els seus objectius. L'educació és l'antídot per guarir la societat actual però, aquest fàrmac triga el seu temps en fer efecte, ja que, com és diu en l'article, la moral no es pot imposar sinó que s'arriba a ella a partir de vivències i és aquí on entra el paper dels educadors ja que on millor que l'escola perquè es donin aquestes vivències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario